EL CRONISTA

Periodisme d'investigació i valoració

Generalment, el cronista és un enviat especial o corresponsal, testimoni del fet del qual informa. Narra la notícia de forma ampliada en tercera persona i inclou el seu punt de vista. No necessàriament informa de temes d'actualitat i la temàtica és molt variada: esports, viatges, política, societat, successos, etc.  Les cròniques també poden ser narrardes per periodistes de la redacció, que són professionals especialitzats en aquest tipus de gènere periodístic. Un bon exemple el tenim en la sèrie de dos documentals que ha emès recentment À Punt Mèdia: Tracta la crònica de l'accident de metro de 2006 a València, que causà la mort de 43 persones i en va ferir a 47.

1a Part - L'estratègia del silenci:

2a Part - L'estratègia del silenci:

La finalitat de la crònica és tractar en profunditat un tema des de la perspectiva personal del cronista que, tot i tractar el tema amb objectivitat, es permet certa llibertat a l'hora d'expressar i enfocar l'article. Dels gran escriptors valencians cal fer especial menció a Joan Fuster, qui a més de ser un gran escriptor i assagista, també conreà aquest gènere.

L'estructura que segueix normalment és la piramidal o de martell, però també, segons l'autor, es poden adaptar altres tipus com la piràmide invertida, molt utilitzada per a la notícia. A l'estructura piramidal es narren els fets en ordre cronològic, de menys a més importància, fins el desenllaç. L'anomenada de martell presenta en breus línies el tema i seguidament relata els fets de manera seqüencial. Els connectors per tant, són majoritàriament d'ordre, progrés i cohesió de la narració (a hores d'ara, al mateix temps, sovint, a continuació, de tant en tant, al més aviat, d'aquí en davant, etc.).

El llenguatge estàndard, però personalitzat, es caracteritza per la creativitat lingüística: Un títol sugerent i l'ús d'abundants recursos retòrics són vitals per tal de captar l'atenció de l'audiència. El discurs sempre es narra en primera o tercera persona del singular i sovint s'utilitza el present per tal de donar-li un caràcter actual.

A la següent crònica del diari digital Vilaweb, "Puigdemont: crònica del llarg dia del retorn a Burssel·les", podem observar moltes de les característiques descrites, com per exemple l'ús del llenguatge estàndard, ric, acurat i personal.